ARTICLE PUBLICAT HUI A SAFOR GUIA


"Els valencians som tantes coses que no som res, ja no som res, hem quedat diluïts i aplacats per la cultura i per la nació dominant. És una mort anunciada, que va fent cuejades com qualsevol sargantana quan se li lleva el cap d’un pessic"
El fill de Pere 30/08/2007
Els nacionalistes d’aquest país ja és hora que aconseguim la majoria d’edat. Aconseguir la majoria d’edat vol dir, políticament parlant, aconseguir la independència de pensament. No podem estar pendents d’endevinar quin serà el forat pel qual ens la clavaran els companys de l’esquerra. No podem estar a tothora donant explicacions del que fem o del que deixem de fer. Practiquen el cinisme de la manera més vil i amb tota la impunitat social, els companys de l’esquerra. El País Valencià (i tots) serà de tots o no serà. El nostre sostre electoral sembla que estem tocant-lo i el nostre país (el valencià) cada vegada és més orfe. Ni el BLOC ni cap partit, més o menys verd, aconseguim, ni per separat ni junts, traure el cap a una vora d’una manera decisiva. Ens ho hem de plantejar seriosament. Aquesta mort lenta i anguniosa, juntament amb la mort del nostre país resulta ja insuportable. Si el que vol la majoria de la gent que viu i menja del país és deixar que aquest país siga una província d’Espanya, doncs que ho siga. Si ens desgallinem per a convèncer que el nostre estatut no és l’estatut que convé per als interessos del país, i així i tot, el noranta i tants per cent de les Corts Valencianes ens diuen que no, doncs que s’aprove i vegem-ne les conseqüències; si tenim un dèficit en les inversions que, si no fóra així, tindríem més seguretat, més infrastructures, més vida i més benestar, i això és el que la gent vota i, per tant, és el que vol, doncs que així siga... Que la gran majoria dels valencians volen seguir adormits i anestesiats en el gran paradís de la Comunitat Valenciana, doncs que continuen així. Si ve el Papa o l’Amèrica o la Fórmula 1 o Julio Iglesias i els nostres xiquets no poden anar a escola normalment, i això és el que es vol, doncs que així siga. Si serem un país de cambrers i l’asil d’Europa, mentre la taronja al camp té un valor nul i a les grans superfícies són cares, doncs bé. Si el territori està més foradat que un colador...Si el català i el valencià són dues llengües completament diferents... Si malgrat tot, som incapaços de reaccionar...Si després de 20 i escaig anys de Llei d’Ús i Ensenyament, la nostra llengua està en perill d’extinció....Si per a obtindre vots a cabassos has de negar la teua pertinença al País i has d’amagar la gramàtica... Molts dels nacionalistes d’esquerres i de dretes dels inicis democràtics serveixen de cuirassa dels dos grans partits nacionals espanyols. És la coartada que els justifica als partits nacionals espanyols davant del seu compromís amb la societat i amb la Constitució amb allò de pomoure la “diversitat cultural de les terres d’Espanya”. Però la seua acció no va més enllà de la nòmina que cobren. Aquest país no es consolida amb simpaties i gestos; aquest país i tots els països, han d’estar plens de vida, de riscos. A la fi, tots provincians espanyols, o millor encara, castellans.

http://www.saforguia.com/OPINION/Columnistas/tabid/77/Default.aspx

| Més