EL BLOC PRESENTA EL SEU COMPROMÍS AMB L'AGRICULTURA COM A SECTOR ESTRATÈGIC


El diputat del Bloc-Compromís presentarà uns sèrie de mesures a les Corts Valencianes perquè les administracions s'involucren



El Consell ha abandonat a la seua sort el sector citrícola i, en general, els llauradors valencians. Uns llauradors que viuen la major crisi de la seua història, en no tenir preu la collita, mentre el president Camps ens vol vendre que els valencians ens trobem en el nostre millor moment. Però la veritat és que des de la Conselleria d’Agricultura no s’han preocupat en reorientar les inversions en matèria de promoció i foment del consum citrícola, en un sistema que assegure la estabilització de les rendes dels llauradors.
La promoció i el foment del consum de cítrics amb fons públics han beneficiat sols els grans distribuïdors, però no els llauradors, perquè els fons públics no acaben repercutint en el seu treball i el seu jornal i en conseqüència la crisi en el camp és brutal. Està en perill la continuïtat de l’activitat agrària i la d’un ofici ancestral i la d’un paisatge que forma part dels nostres pobles. Ningú s’ha parat a pensar les greus i desastroses conseqüències tant socials, mediambientals com econòmiques que representaria la desaparició dels nostres camps, dels nostres llauradors
L’article 49 de l’Estatut d’Autonomia, en el seu punt tercer, diu que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Exigim per tant que s’acomplisca l’Estatut i reclamem a les diferents administracions i també a tota la societat valenciana que faça seus els problemes del camp, perquè no podem oblidar que EL CAMP ÉS VIDA i que si es mor ens morim tots una mica".
El Bloc manifesta que assumeix un Compromís amb l’agricultura, com a sector estratègic per la seua importància econòmica, social i mediambiental, conservant el medi rural, proporcionant qualitat i seguretat alimentària al temps que conserva el paisatge. El compromís de la potenciació dels mercats locals i comarcals. D’arrimar el productor al consumidor per disminuir el nombre d’intermediaris.De garantir que els preus de producció no estiguen mai per baix dels costos de producció per aconseguir el manteniment de la renda agrària. Mesures de suport a l’agricultura ecològica, i la inversió en modernització i promoció dels productes agrícoles valencians en els mercats internacionals.
En aquests moments és més que evident la desesperada situació dels llauradors i que estan eixint al carrer a protestar per la falta de polítiques agràries dels diferents governs, tant de la Generalitat Valenciana com del Govern de l’Estat.
Ni els uns ni els altres estan a l’alçada de la situació i prefereixen entrar en guerra electoral abans que buscar solucions que milloren la renda dels nostres llauradors I l’esmena presentada pel PP és la millor demostració de qua segueixen en el mateix camí.
El Govern de l’Estat ha de posar mesures en marxa per garantir la renda del llaurador i pressionar a la Comissió Europea per tal de que la proposta de reforma de l’OCM de fruites i hortalisses beneficie al màxim als nostres productors i la Generalitat Valenciana, per l’article 18 del nou Estatut d’Autonomia, té plenes competències en matèria d’agricultura que hauria de posar en marxa de forma urgent.
La falta de rendibilitat del producte agrari, i en particular dels cítrics, és una conseqüència de diversos factors que al final conclouen en que el citricultor rep uns ingressos pel seu treball que no compensen les despeses necessàries per al manteniment de les explotacions. Circumstància que està conduint a un abandonament d’una activitat que ha estat el motor econòmic del País Valencià durant moltes dècades i que es pot comprovar amb els camps abandonats, sent evident que el sector agrari està immers en una reconversió encoberta, sense cap tipus de compensació econòmica, tal i com ocorre en altres sectors econòmics.
Un dels aspectes fonamentals que estan provocant esta situació de crisi del professional de la citricultura és la posició de domini que està tenint des de fa uns anys l’anomenada gran distribució comercial. Estes grans cadenes de distribució de fruites i hortalisses estan sotmeses a un elevat procés de concentració que està duent a l’existència d’un mercat totalment desequilibrat, amb molts productors, uns pocs operadors comercials –exportadors – i tant sols unes cinc o sis grans cadenes comercials que són, en definitiva, les que fent ús de la seua posició de domini en les negociacions marquen les condicions contractuals i els preus de venda, a partir dels quals es van descomptant les comissions fins que al citricultor li arriba una ínfima part dels diners.
Les estratègies de la gran distribució es poden resumir en dos. Per una part, estableixen un sistema de venda a pèrdua mitjançant el que utilitzen un producte perible en plena campanya com a reclam al consumidor per a l’adquisició d’altres tipus de productes, és el cas de les superfícies anomenades de descompte (Discount i Hard Discount) que ofereixen les nostres produccions amb preus que estan per baix dels costos de producció.
Per altra part està la pràctica més habitual i és la que usen la majoria de grans superfícies consistent en oferir al consumidor els cítrics a uns preus exageradament elevats amb l’objectiu d’obtenir un benefici ràpid i que son marges comercials que no són proporcionals als preus que rep el citricultor pel mateix producte. A més, en molts casos, este producte no està en els lineals amb les normes de comercialització, de presentació ni de etiquetatge que marca la legislació vigent.


PROPOSTA D’ACORDS
Instar a les administracions públiques a establir les següents mesures:


1.- Llei de Comerç de productes agroalimentaris que contribuïsca a una major participació dels productors en la cadena agroalimentària i en el valor afegit dels productes i amb un mecanisme que garantisca la renda dels productors davant d’una situació de crisi, distingint entre productes peribles i no peribles. Per a això, esta Llei ha d’incloure i instaurar una regulació dels marges comercials que propicien una millor participació del productor en el preu final del producte.
2.- Mesures que afavorisquen i faciliten la transparència del mercat:
- Llei de Contractes. Ha d’establir l’obligatorietat d’una relació contractual en totes les transaccions comercials i aconseguir relacions equitatives entre productors i la resta d’agents.
- Traçabilitat dels preus. La transparència en els preus ha de contemplar un coneixement exacte de la formació del preu en cada un de les parts de la cadena agroalimentària.
2.1 - Implantació d’un sistema d’assegurança agrària que garantisca la renda del llaurador davant de qualsevol incidència, tant climàtica com de mercat.

2.2 - Garantia de qualitat en els punts de venda per mitjà d’un increment dels controls, inspeccions i sancions exemplaritzants als que incomplisquen la qualitat establida al suposar i un frau al consumidor.

2.3 - Mesures complementàries a les anteriors i que servisquen per a millorar la renda del llaurador:


- Adaptació de la fiscalitat agrària a la realitat del sector.

- Obligatorietat d’un preu al llaurador, IVA a part i mai inclòs en la liquidació final.
2.3.1 - Control d’importacions i preferència comunitària: garantia de compliment de contingents, preus d’entrada, condicions fitosanitàries i de qualitat dels productes procedents de països tercers.

2.3.2 - Comunicar els presents acords a la Presidència de la Generalitat; a la Conselleria de Pesca i Alimentació; a la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència; a la Presidència del Govern Espanyol, al Ministeri de Industria, Comerç i Turisme; al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació; al Ministeri d’Economia i Hisenda.

OCM
El projecte de reforma de l’Organització Comuna de Fruites (OCM) que vol dur endavant la Unió Europea. D’aprovar-se el projecte tal com està, una vegada més la nostra producció agrícola resultaria greument discriminada en relació a altres sectors agraris, bàsicament l’anomenada "agricultura continental"; però és que, a més , aquesta reforma encara agreujaria la ja lamentable situació del camp valencià, generant un greuge comparatiu amb altres autonomies i territoris europeus, perquè els permetria plantar cítrics i cobrar les ajudes del pagament únic per altres cultius, com ara el cotó, la remolatxa, el panís o el tabac. Aquest fet els pot resultat molt beneficiós en zones com Andalusia; cosa diferents és qui seran els autèntics beneficiats, recordem el cas escandalós de les subvencions a l’oli, que acabaven cobrant grans propietaris com la duquessa d’Alba. I, de fet, ens preguntem si ha estat açò el que ha dut el govern de Madrid a donar-li suport a la reforma, malgrat els greus perjudicis que genera a altres zones, que ells consideren segurament de menor interès, com és el País Valencià".

| Més