PAU PÉREZ: “FACILITAREM LES REFORMES LEGISLATIVES NECESSÀRIES PER GARANTIR L’OFICIALITAT DEL VALENCIÀ A EUROPA”


El sociòleg i regidor del BLOC a Oliva, acompanyat del filòleg i responsable de Polítiques Culturals del BLOC a Gandia, Josep Àngel Mas han anunciat que Coalició per Europa proposarà que el govern espanyol demane la modificació del règim lingüístic de la Unió per emprar la nostra llengua en les relacions amb les institucions i organismes de la UE

El Bloc al Parlament Europeu, en la qüestió lingüística, seguirà la mateixa línia que en la resta de temes a tots els llocs on té representació: defendre tot allò que és propi dels valencians i a què tenim dret. En aquest cas, es tracta que la nostra llengua siga oficial a les institucions europees. No és només una qüestió de dignitat, que també i sobretot si voleu, sinó sobretot de presència, de força: de demostrar que existim i exigim el que ens pertoca. Sabem que en aquest món globalitzat la diversitat és un valor en ella mateixa que, com tots, serà respectat en la mesura que es faça respectar. Sabem també que qui es fa respectar en allò referent a la seua identitat, al seu dret a ser com és, té més força per exigir altres coses. Per això, el Bloc es compromet a impulsar l’oficialitat del valencià a les institucions europees.

Actualment, només hi ha signats acords administratius amb diverses institucions de la Unió que reconeixen un ús limitat i restringit del català-valencià (a la UE és oficial la doble denominació). Però això no és suficient: hem de treballar perquè els drets que tenim ací siguen reconeguts pertot arreu on els valencians estiguem representats. Tampoc no demanem res de l’altre món: entre les 23 llengües oficials i de treball de la Unió Europea, n’hi ha que tenen un nombre igual o sensiblement inferior de parlants que la nostra, com ara el danés, el suec, el finés o fins i tot el maltés. També n’hi ha que són minoritzades dins el seu propi territori, com ara el gaèlic irlandés, que té la desgràcia de trobar-se en una situació molt més delicada que el valencià.

És evident que l’impuls a l’oficialitat de la nostra i de la resta de llengües de l’estat a què ens referíem abans només vindrà de la mà de partits no nacionalistes... espanyols, s’entén. Perquè és la seua visió monolítica i excloent d’Espanya el que porta PP i PSOE a encarar-se amb aquests temes des d’una perspectiva demagògica. D’exemples, n’hi ha tants com de ‘mesures’ i declaracions que fan sobre el tema, però ens referirem ara només al marc europeu, a la projecció exterior. El PSOE s’ompli la boca amb el ‘respecte a la diversitat’ i és cert que fa alguna proposta en aquest sentit, però tan cert com que és sistemàticament contestada per altres membres del partit, com ara l’afer recent de l’Institut Ramon Llull –signat a Gandia i vetat a les Corts!- o l’enumeració del valencià com a llengua diferenciada del català pel ministre Montilla –després corregida, sí, però amb una manca de seriositat que demostra o bé poc interés o bé incompetència. Els del PP només entenen el valencià com a símbol, i són coherents: només el trauen en les festes majors. Recordem que l’inefable Font de Mora va renunciar explícitament a usar el valencià en el Comité de les Regions europees, tot i que la presidència li va dir que podia fer-ho. I haurem d’anomenar l’astracanada dels 6000 euros de diners públic que han fet gastar per ‘traduir’ del català al valencià l’espot d’aquestes eleccions, traducció que no ha canviat ni una paraula: només l’accent i només per a C9.

Els uns i els altres, per tant, demostren que no s’ho creuen. Que continuen pensant en Espanya com una ampliació de Castella. Nosaltres, en canvi, tenim l’aval de la gent que sempre ha estat treballant desinteressadament i de vegades quasi heroicament per la llengua i la cultura pròpies dels valencians, pel dret bàsic, que és com ho entenem, a viure en la llengua pròpia, i el defendrem ací, a Madrid i a Brussel·les amb els mateixos arguments. No crec que ningú puga posar-ho en dubte.


La Safor-Valldigna, 29 de maig de 2009

| Més