En ruta visita diumenge la Marjal Pego-Oliva



Excursionistes de la Safor i de la Marina Alta es trobaran al parc natural

En ruta: coneix i estima la Safor-Valldigna, la segona edició del cicle d’excursions organitzat pel BLOC JOVE de la Safor-Valldigna continua la seua marxa visitant aquest diumenge, 17 de maig, la Marjal Pego-Oliva. Concretament, alguns dels paratges més emblemàtics, com ara la Mutanyeta Verda, la Casa dels Calafatadors, o la Font Salada.
La ruta servirà també de punt de trobada, a l’igual que el parc natural, de les dues comarques veïnes. Així, els/les amants de la natura de la Safor-Valldigna i la Marina Alta s’hi donaran cita.

Els llocs d’eixdia previstos des de la Safor són:

- A les 9 des de l’aparcament del Conservatori (OLIVA)

- A les 8.30 h des de la seu comarcal del BLOC (GANDIA)


En principi, cadascú es fa responsable del seu mitjà de transport però a l'eixida l'organització coordinarà els participants per emprar els menys vehicles possibles.

I la tornada està prevista cap a les 13 hores.

La ruta serà d’una dificultat baixa, i discorrerà per territori pla la major part del temps. Convé portar calcer còmode, aigua i esmorzar. S’hi pot dur també el banyador i la tovallola, ja que passaran per la Font Salada, les aigües de la qual són conegudes popularment per tenir propietats curatives.

Les eixides estan pensades per tal de donar a conèixer paratges de la comarca de la mà de les persones que hi viuen. A més, des del BLOC JOVE “volem compatibilitzar l'oci i el compromís pel territori per fer arribar d'una manera més senzilla la importància de tenir cura del nostre entorn natural. L'objectiu, recordem, és que els saforencs i les saforenques coneguem i gaudim d'alguns paratges naturals i béns culturals de la comarca. Conéixer és el primer pas per poder estimar qualsevol cosa. I amb l'estima cap a allò que considerem nostre, podrem conservar i potenciar aquests espais”

Apunts sobre la Marjal de Pego-Oliva:
La Marja de Pego-Oliva és un parc natural del País Valencià que s'estén per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta). Aquest paratge de 1248 ha fou declarat parc natural pel Govern valencià el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'aquest parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per a convertir-la en l'actual marjal. A causa d'això constituïx una extensió uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues sèquies.
Vegetació
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extingides en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi hagen poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots. Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea. Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga. El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extingida al País Valencià.
Hidrografia
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses époques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.
Activitat humana
A la marjal n'hi ha restes d'assentaments neolítics del tipus palafits. La seua part alta és ocupada per tarongerars, encara que en el passat, segons la descripció del botànic Cavanilles, hi va haver blat i també moreres. Encara que es troben algunes en el camí que discorre entre la Muntanya Verda i el riu Bullent. El cultiu de l'arròs va tenir gran auge en la zona més baixa de la marjal fins a la década dels seixanta del segle XX. Tanmateix, posteriorment, es va abandonar i es va iniciar un pla de dessecació de l'indret per a dedicar-lo al cultiu hortícola.
De mica en mica, la demanda social va conduir a la protecció d'una de les últimes zones humides del País Valencià. A partir de 1994, la marjal de Pego-Oliva s'inclou en el llistat del Conveni Ramsar, en el qual figuren les principals zones humides del món. La marjal, els rius i les muntanyes que els envolten es van declarar Parc Natural a gener de 1995.

NOTA:

- L'eixida a la Marjal Pego-Oliva està organitzada pel BLOC JOVE de la Safor-Valldigna i de la Marina Alta.

| Més