Acabat l’any, és l’hora dels balanços. I, evidentment, cadascú conta la festa com li ha anat. De segur que cap de nosaltres som objectius en les nostres apreciacions, moltes de les quals podran ser discutibles i, fins i tot, equivocades. Però n’hi ha algunes que criden poderosament l’atenció, atès el seu nivell de cinisme. Una d’elles s’ha convertit en una mena de consigna per part dels dirigents del PSOE: a la ciutat existeix una oposició ben coordinada. És a dir, una entesa entre els dos partits que ocupen eixe espai, el Bloc i el PP. Probablement algú pensarà que no cal perdre el temps contestant a tan gran estupidesa, amb la feina que tenim. Però sempre és bo refrescar les memòries. Sobretot les dels qui regeixen el destí de la nostra ciutat. Darrerament (amb l’excusa del balanç) han tornat a la càrrega tant el Sr. Mascarell com el propi alcalde Orengo. Alguns estem convençuts que esta consigna és fruit de la seua mala consciència perquè continuen sent molts els ciutadans que els retrauen l’acord amb part de la dreta de la ciutat i que, legítimament, se senten estafats.
L’acord de govern PSOE-Plataforma és legítim, tan legítim i democràtic com qualsevol altre que no se sustente en cap acció de transfuguisme. El que passa és que també conrea l’alarmant i creixent pèrdua de credibilitat de la ciutadania en la "classe política". Una pèrdua de credibilitat produïda per molts factors. I un d’ells és la tendència a creure que el veïnat s’ho empassa tot i que no és capaç de discernir entre la veritat i la mentida. I que tampoc té memòria. Així, només calen fortes dosis de publicitat i repetir, una i altra vegada, allò que volem que es crega. I deu ser cert que dóna resultat perquè la pràctica està ben estesa. Però també ho és que, quan alguns se n’adonen, perden la confiança irremeiablement.
Els dirigents locals del PSOE fa temps que han proclamat que les ideologies no importen. Un missatge forçat per a justificar un acord de govern amb els antics dirigents del PP (hui Plataforma i, segons els creixents rumors, demà potser baix les sigles de la Unión, Progreso y Democracia de Rosa Díez). Però, al mateix temps, acusen el Bloc de coincidir en l’oposició amb el PP, amb la qual cosa demostren que són conscients que, si no a ells, a molts dels seus votants sí que els importa. Així, parlen de les coincidències del Bloc i del PP en les crítiques a determinades decisions del govern, extrem que venen amb la conclusió que "el Bloc se sent més còmode amb la dreta", però eludeixen recordar que en eixe govern ja està la dreta. És a dir, allò de la palla en l’ull de l’altre però no la biga en el propi. O dit d’una altra manera, ¿per què el Bloc està més còmode amb la dreta per compartir oposició amb el PP però el PSOE pot tindre un acord de govern amb Plataforma (no cal que recordem el que es deien) sense extraure la mateixa conclusió? Perquè eixe acord és un fet, que li ha donat a l’antic portaveu del PP les majors quotes de poder que mai ha tingut la dreta en esta ciutat, mentre que el presumpte acord PP-Bloc és això: una presumpció interessada.
La perla definitiva en este desgavell (i el que em mou a escriure estes ratlles) l’ha donat Orengo en una entrevista quan arriba a afirmar que el Bloc obriria (en condicional!) la porta a l’entrada del PP. Val a dir que el Bloc no ha governat mai a Gandia amb cap partit de dreta, tret de la primera corporació democràtica, on tothom formava part de la junta de govern. Per contra, el PSOE ho ha fet ja tres vegades: amb OIV, UV i Plataforma. I cal recordar que l’última vegada que el vot del Bloc fou decisiu va votar alcalde al propi Orengo, per evitar un govern del PP, després de la derrota del PSOE. No fa tant de temps com per a que no ho recorde el Sr. Orengo qui, per cert, feia aleshores una crida a la necessària entesa de l’esquerra (quan li interessava) per acabar ara entrant en el govern a qui va desallotjar amb arguments tan vehements que, finalment, semblen haver quedat en res. El Bloc va tancar la porta al PP. I és Orengo qui ha obert la porta a la dreta. Eixa és la realitat actual. El futur depén de tots. Però de tots i no només del Bloc.
Josep Miquel Moya
