Arran de la justificada protesta dels grups de l’oposició davant el reiterat menyspreu del govern, el PSOE i la Plataforma han tornat amb allò de la "pinça" i la "crispació". Bona excusa té el malalt, que es pixa al llit i diu que sua! La cosa va així: el PSOE pacta governar amb els antics membres del PP i obliga el Bloc a ocupar l’oposició. El Bloc exercim d’oposició, on també s’hi troba l’actual PP. Per tant, el Bloc i el PP tenen un pacte. Un sofisma perfecte, que en boca del portaveu del PSOE, el senyor Mascarell, es converteix en una consigna, tan repetida com ridícula, que acorden en els despatxos els qui abans anaven insultant-se pels corredors i querellant-se pels jutjats.
En el seu ja reconegut i antològic menyspreu per tot, no són capaços de respectar ni la institució que dirigeixen. Deu ser perquè la creuen seua i no de tots. La darrera, era la tercera vegada que feien tard (ben tard) al plenari municipal, sense cap avís previ als qui esperàvem a l’hora assenyalada de la convocatòria, mentre ells (PSOE i Plataforma) estaven plàcidament reunits. Diuen que estudiant unes mocions d’urgència presentades pel PP i pel Bloc. Per començar, el grup municipal que represente no coneix encara eixes mocions del PP i que ens haurien d’haver sigut lliurades a nosaltres també per al seu estudi. Però la seua democràcia de baixa qualitat sembla que els impedeix pensar en les seues obligacions i en el respecte a la resta de grups. Pel que fa al Bloc, és cert que presentàrem una esmena d’urgència: per registre d’entrada i lliurada en mà a cada grup, mitja hora abans del plenari. Però el portaveu del PSOE amaga que ells ens feren arribar una altra: per baix de la porta del despatx, quaranta-cinc minuts abans del plenari i que va motivar la nostra moció.
Siga com siga, sembla com si fos una gran novetat la presentació de mocions d’urgència, possibilitat que arreplega la llei i que ni una nova interpretació "estil Orengo" pot impedir. Per cert, que la no discussió d’algunes mocions d’urgència ocasionà que l’antic PP del senyor Mut, abandonara la passada legislatura una sessió plenària. Ara, sembla que el color del cristall amb què es mira és diferent. Abans, quan se’n presentava alguna o hi havia qualsevol motiu que ho justificara, es feia ús d’un aparell ben útil en estos casos: el telèfon. I s’avisava la resta de grups de la situació. O es convenia un recés durant la sessió per poder parlar-ne. Ara, el govern es reuneix, sense presses i tan se val quina siga l’hora establerta. Tu, mentre, has d’esperar a que ells acaben. I això és el que va tornar a passar el mes passat: els regidors del Bloc hi érem a l’hora; els del govern, no. I en un gest de protesta i perquè, efectivament, tenim molta feina, decidírem anar-nos-en als nostres despatxos a treballar, a l’espera que ens avisaren que ja podíem començar el plenari. Però, sense cap càrrec de consciència (ja veus què demanem!) començaren i acabaren el plenari sense dignar-se avisar ningú.
I encara gosen interpretar els fets com un intent de crispació de l’oposició. Mentre el govern treballa, diuen. El món a l’inrevés. Perquè és precisament el seu "treball" el que crispa amb les seus decisions: crispen a la federació de veïns, a qui ningunejen; al col·lectiu d’homosexuals, amb campanyes homòfobes; al club nàutic, amb enganys; als sindicats, amb augments astronòmics dels sous d’uns pocs privilegiats..., per posar uns quants exemples recents. I quan el Bloc, que assistim al·lucinats al govern que major menyspreu està mostrant per l’oposició i els seus representants i la participació col·lectiva, protestem, la demagògica conclusió és que crispem la vida política. I, per suposat, es torna amb la consigna de la "pinça".
En fi, sí que haurem de coincidir en què la ciutadania ens jutjarà a tots. Jutjarà a un govern megalòman i ineficaç. Jutjarà a una Plataforma servil, incapaç de defensar els sues propis plantejaments, en una espècie de "senyor, sí, senyor!" permanent, amb l’únic objectiu d’ostentar el poder, per aplicar una política clientelista sense precedents. Jutjarà el senyor Orengo, que per intentar perpetuar-se en el poder, siga com siga, ha tirat per la borda molts anys de coherència ideològica del PSOE i comença a mostrar-se com un alcalde egòlatra que premia, pel seu propi interés, l’oposició que va fer el senyor Mut o el senyor Pérez Gea durant 8 anys, amb un sucós pacte de govern. I jutjarà el Bloc, que intentem, dignament, fer una oposició responsable, coherent, en defensa dels interessos generals i que continuem esperant qualsevol gest per parlar del que calga.
Josep Miquel Moya Torres, portaveu del Grup Municipal
