Després d’alguns moments de dubte (que, casualment, coincidiren amb la campanya electoral) sembla que, efectivament, estem en crisi. Una crisi més dura per a uns que per a altres, clar. Perquè qui acabarà pagant els plats trencats d’esta nova situació econòmica? No fa falta ser massa llest per intuir que, malgrat totes les mesures de protecció, serà la part més feble del sistema la més afectada. És a dir, com sempre, els treballadors i treballadores. Tots? No, és clar. Alguns han trobat en l’Ajuntament de Gandia la solució a este moment de crisi. Perquè mentre molts treballadors i treballadores perden el seu lloc de treball (l’atur ha augmentat aparatosament) o el veuen perillar, amb amenaces d’expedients de regulació d’ocupació, altres són contractats per l’ajuntament, per l’únic mèrit de la seua afinitat política.
Són distintes maneres de concebre la crisi. L’administració de l’estat, és a dir, el govern de Zapatero, ha anunciat una sèrie de mesures, entre les que destaca el control de la despesa pública i més concretament la congelació dels sous dels alts càrrecs. No està malament perquè encara que parlem de quantitats que no aprofitaran per donar solució a la crisi, s’ha de predicar amb l’exemple. Llàstima que el famós superàvit s’haja esfumat amb la propina de 400 euros del senyor Solbes. Una altra paradoxa: en un estat amb tantes carències socials (sanitàries, educatives, assistencials…), un govern "progressista" feia caixa. Per si acàs. I es vanagloriaven de tindre superàvit. Que se’l xuclen en una subhasta preelectoral, tot just quan ja s’anunciava l’actual crisi.
Una crisi que, com deia, no sembla que arribe a l’Ajuntament de Gandia. S’obtenen 55 milions d’euros de la concessió de l’aigua (més de 9.200 milions de pessetes) i se’n gastem la meitat, sense que haver invertit ni un cèntim en qüestions relacionades amb l’aigua (com la renovació de les tuberies d’uralita, prohibides per la seua toxicitat, que perden aproximadament un 40% de l’aigua potable). O es creen empreses públiques que demanen préstecs de 25 milions d’euros, augmentant el deute municipal d’una manera encoberta. I mentre, es compren cases a ciutadans que no poden pagar la hipoteca.
Perquè sembla com si existiren dos móns paral·lels. A l’exterior: crisi generalitzada. A l’Ajuntament, per contra, s’augmenten els sous dels regidors, es paguen sobresous de 2000 euros mensuals a alguns funcionaris, que, sens dubte, s’ho mereixen, però igual que uns altres, a qui no els toca mai la loteria. I es contracten amics, afiliats i simpatitzants dels partits en el govern. La llista sembla ser llarga. I dic sembla perquè encara no hem estat capaços (ni nosaltres ni els sindicats) de poder saber exactament quants en són i què fan. Des del Bloc demanàrem la informació fa aproximadament un any i només fa uns dies se’ns va facilitar de manera incompleta. Esperem poder obtindre-la, encara que la transparència del famós "cristall de roca" està fent aigües. Però, com diem, és evident que la crisi no ha arribat a l’Ajuntament de Gandia. Almenys per a alguns.
Josep Miquel Moya, portaveu del Grup Municipal del BLOC-Verds a l'Ajuntament de Gandia
